Prínceps del silenci, oh taciturns a qui cridava en els llunyans cels nocturns la veritat de les estrelles mai vistes. La vostra faç és la f...

Les onades trencaven una a una Jo estava sola amb l'arena i amb l'escuma del mar que cantava sols per a mi.   As ondas queb...

Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta continuarà el jardí, el cel i el mar, i com avui igualment han de ballar les quatre estacions d...

Vaig veure països de pedres i de rius on els núvols obscurs com les aranyes roseguen el perfil morat de les muntanyes entre postes de sol ro...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

Com un toro arremet Però sacseja la crin Com una cavalcada El seu propi cavall Com un cavaller Força i fustiga Però és dona Gitada a l'a...

Com un fruit que mostra Obert pel mig La frescor del centre Així és el matí Dins del qual jo entro —————————— Manhã Com um fruto que mostra ...

Confosos els seus cabells amb els cabells del vent, tenen el cos feliç de ser tan seu i tan dens en plena llibertat. Llancen els braços a la...