A la Júlia              Vingué el gran crit, i ja la vall                              asso...

maneres se sentir-se dona Profunditat de pensament: angoixa. Món abrandat, mortal! Demà la casa serà coixa de mi. ¿I l'ànima? ¿Immortal?...

Soc amb vosaltres, arbres folls en la nit, sento que el vent us té desperta i us força. Jo també vetllo, perquè em puny el delit d'inter...

Joventut estalonada, bé cal que respiris fort! Per la gola eixarreïda tu voldries beure a doll al cantiret de la lluna, que traspua els teus...

És perquè ha estat enamorada   —matins d'ahir—  que té la cara enriolada:   «Feliç de mi, Fruitosa soc —diu la mirada—   falda i coixí. ...

Ara que ja de tanta cosa torno... No em pregunteu, que no sabria dir-vos per quina brida m'he sentit lligada. El cor encara vol tor...

Hi tornarem al sol-solet! Tira el braser per la finestra, llença la capa i el barret! Que vingui el sol com una festa i ja no vull sentir mé...

Passa, vent, cosa sinistra, qui et pogués mai deturar! Tota la casa em fa trista el teu malastruc xiular. M'enfolleixes les colomes allà...

Sobre el nus perfecte de la juventud, aturada serva't, vida meva. Pugui de la suma exacta del cabal hagut no llevar-ne encara unitat ni ...

L'esperança encara dansa al voltant del meu amor, gira, tomba; quan s'atansa, no hi val ombra ni recança. Fina daga, doloret, ...

Cos meu, solellada turbulència roja: plenitud que salta desbridada i folla, Alegria! Bandera coronant la torre─ bastides no calen ni cordes ...

en el seu 75 aniversari Érem les donzelles del milnoucentsdeu tan enamorades d'una sola veu! El més alt poeta, Barcelona el té!...

De no cantar jo m'entristia: per mi és el cant tal com el pa  de cada dia. És un parany, una ferida. Cada cançó s'emporta ...

Perquè sou inconegudes de tothom, sinó de mi, tan tímides que us esglaia fins el nom d'Amor veí; perquè haveu sola carícia d'...

Ja no soc, ja no tinc ja no vull ni voldria. ¿Què no soc? ¿Què no tinc? ¿Què no vull ni voldria? Una cosa que el temps inclement em pr...

I la figuera arbre de mel, antic i nostre i amic del mar, veig que brotona adelerada per no fer tard. Clementina Arderiu, Antol...

Començaré per dir «corria» i ja la veig corrent: sóc jo mateixa quan esclata la força adolescent. Sentia esquerpa tota cosa, tot m...

Poeta, sovintejo els teus recers per si quelcom de tu se m'encomana, i els mots, abans que el llibre jo tanqués, ja em dansen a l...

Quan llegiràs, amoret meu, aquesta breu missiva presa de l'esma dormiré (si res, potser, me'n priva) de que em reposes al cos...

Jo llegia, jo llegia -que dolça cosa és llegir- jo llegia en llengua estranya -només en capia un bri-. Jo llegia de muntanyes, de rius...