El poema poetitza condensant, protegeix el nucli de sentits perversos. La closca, quan el nucli la travessa, mostra al món un dens interior....

La caiguda aturada al vol. Aquell que queia, vola. Llavors s'obrin els abismes, La foscor grimpa fins a la llum.  [69] [Sense títo...

El sentit comú instaurat pels romans m'ajudi a posar pedra sobre pedra. Rosina Ballester. Vestigis.  2010 Pròleg: Ponç Pons XI...

Per la plenitud madura de l'estiu Deixaré que les meues mans rellisquen. Estendré els meus adolorits membres Cap a la terra pesada ...

Sòbriament místic, místicament sobri, D'una altra manera no pot fer-se: Per això és prudent el teu saber, La teua cautela és el teu ...

L'acció no és ni la labor vital ni el treball productiu.  La capacitat d'actuar és el que fa de la vida quelcom de valuós. Perquè...