Pel rost corriol no cap clariana minva la inhumana crueltat del sol.   Trobarà el consol que el bosc encomana, l'infant, que demana joie...

Diré «¿M'estimes?» i esperaré el silenci on, com solies, sota el sospir, fulguren milers d'adverbis dolços. Quan tu somreies...

Passa la finestreta, indiferent, el vol fulgent d'un raig de sol. Que llesta, la maneta   poruga de l'infant avarament l'...

Al bon tou d'un coixinet, cama fina, flor rodona, s'hi envesca una papallona, que hi apaga fam i set.   Ara buf...