A Vicent Andrés Estellés, en la mort de la seua primera filla. La sang et va trencar la somnolència de quan dormies somnis sens...

Tocava mare i ja no hi era el món darrere, amb dents, amb ungles brutes, amb colps o mans que duien la ferida. Els germans d'infantesa i...

El fred ve d'un país blanc amb la pell tota glaçada. Té al cor un àngel de neu amb dos lliris de rosada. El fred és un home trist que no...

Suau, l'aigua ens posava dits de nacre; l'estiu tragué a la mar del caragol, i la mar era, amb veu de les sirenes, blau i tend...

Recolza a l'arbre ansietat de vida. És dolça, blanca, lleugera, com cal. I va al fotògraf tot dictatorial acostant-li el bell món fe...