On retrobar el revés de la mar, la seva pell, la transparència de cristall per on mirava el cel i el sol com a través d'un mirall sense ...

El jo que no soc a mi s'adreça amb fragmentats bocins del que vaig ser. Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers, s'enfront...

Des de la terra, que espera, m'allunyaré i alçaré la mirada per veure el cel i els estels. Les nits sense lluna seguiré el camí de la Vi...

El temps n'ha fet paràbola, de l'olor de llimbs. A l'arena, paper verjurat, s'inscriuen cal·ligrafies secretes, paraules enf...

Al fons del pati, a la casa dels avis, vora el pou, ran de la finestra, cada estiu les flors envaeixen l'espai, perfumen els ulls, la pe...

L'hivern clos perdia espai. Se'ns han fixat estàtics els instants, callats. Cap còdol no sentim, no es despulla tardà el matí de...

L'aigüat sobtat ens aillà del temps. La foscor va cloure el món i la mar esdevingué una esfera tallada pel llampec. Déus mediterranis...

Dues pells clouen fragància de magnòlies. Joc d'erotismes nocturn. Reflexes d'aigua ens fan l'amor simètric. Zoraida B...

El seu camí, tan llarg, tan ple, on els anys no fan pols perquè tot és viu. Els colors i les línies, el bronze, els blaus i l...

Podeu dormir, fills meus. Heu vist? Eren coloms, coloms de pau. Avui, són als Museus, els coloms de pau. Hi ha Museus de coloms de p...

Volíem, vora el foc, encendre els pensaments amb una brasa entre els dits. El vent bufava, fora, sota el cel estelat. Intàctils, vam re...

                                              Tot dolçament, com si petgés les aigües...                                                  ...

Metamorfosi de canyes esgrafiades en ígnia volada, imatge líquida, intimitat callada, els teus ulls. Flairant la molsa s'alcen les par...