com quan en una nit de juliol emergeix a la sorra un lliri de mar   en silenci   discretament signant el miracle del bulb que floreix a la p...

a l'alba   ocupar el seient del pilot agafar el volant amb les dues mans i venir cap a tu   i de seguida adonar-me que no faig ...

tant que havíem temut una tempesta un huracà un cicló   vidres trencats l'aigua del mar vessant-se pel passeig arbres caiguts   setmanes...

Tu, que pots recórrer el món dins la pantalla, dir amb exactitud quin és el to del blau de la Praia do Sono, a Paraty, si ja h...

No en tindrem prou amb una mort per copsar l'ànsia del faisà que haurem fet créixer en captiveri quan mira el cel entre les reixes. No e...

Recordo aquell dolor cruel a les retines el vespre en què de sobte vam veure-hi molt més clar. Va ser una coincidència del tot inexplicable:...

Sé que ens observen els peixos dins de l'aigua. N'hi ha un que plora. Mireia Calafell. Nosaltres, qui.  2020 Premi Mallorca de Poe...

som la fúria del vent que allunya els ports som el fred cada nit dins de l'estable som la pena del mar que no té platja som la recança d...

Tot sobra en aquest vers si no et retorna a casa. Tan cert, ja ho veus: encara escriure és esperar-te.  p. 18 Mireia Calafell XXXII Festi...

                        "El món neix en cada besada"                                            Joan Fontcuberta No és veri...

Capgirarem el món, acabarà el final, oblidarem l'oblit amb etimologies noves. La pell, el verb i els déus esperaran als llimbs i ...

No t'ha besat i ha marxat amb pressa, i ha arribat a casa, i ha encès l'ordinador, i ha escrit no t'he besat, no t'he bes...

Invoca l'esclat de la follia, imposa un règim d'excepció, abraça'm. I en l'abraçada sigues rebel dels límits, ...

Absurd esforç confús escrit amb sang, caduc intent pedant d'olor de roses, distreta voluntat cortès de sales pròpies, tenaç anhel ven...

... Jo soc (de) les ciutats que m’han vist –i fet– créixer (Barcelona, Venècia, Londres, Coatepec, Buenos Aires…), les que he llegit (co...