Carenes de la Mola i del Montsant, des d'on l'esguard ha reposat en la línia de l'horitzó llunyà. I la memòria ha em...

Viure no és fàcil, home o dona, tant se val. Sol, humil i senzill. Jo, dona, comparec davant la humanitat que m'acompanya sadollada de l...

Vull tenir una casa enmig de la mar, amb murs fets de pluja i tendres paraules, per sostre un immens cristall per mirar el cel en les nits m...

Aquell arbre solitari abandonat enmig del camp, suportant el fred, proclamant als quatre vents la seva fortalesa, arrelant-se coratjós, emer...

Altiu, com una embranzida inacabable, allargassat fins a l'esgotament, plantat en un jardí ombriu, ets l'arbre que ens ha honorat am...