El temps és un perjuri encès, balança amb ors i grans deixies on l'alba es fon i dicta el pes de tanta mort i vida tanta. Rom...

Només el foll persegueix la llebre entre els avets, sense atrapar-la. De nen volia abastar el riu amb la mà, tot fent almosta. Però ara miro...

Ben sovint les paraules passen de llarg, subtils; sense deixar a penes res del seu sentit inabastable i nu. La veritat que amaguen esdevé di...

Enmig dels tarongers, la planura s'estén fins al límit enaiguat dels arrossars. Diuen que Joan Fuster venia aquí sovint, caminant des de...

Els verbs són la guerra i els noms duen la victòria del ressentit, però els fets d'amor són foc d'una altra parla. El cel és la virt...

Quan bullo un xic d'arròs o rego les begònies el que existeix es bada en l'acció més senzilla. Tot és planer: el roure, el bruc, el ...

El meu silenci vessa des d'endins. Guaita: t'ofreno un lliri en temps de calma. S'enfila, clama el cel, i així la imatge es vinc...

Crec en el captaire que era jo mateix, fa segles, i en el germà bessó d'una mirada oracular. Dona'm la mà: tremolo. I envelleixo com...

Treballes amb les hores que has perdut, amb fulgors inservibles i moments de rebuig, tan sols amb l'esperança de reviure objectes me...

Nivals, els arbres nans esquincen el claper. Sagnen les mans. Reclòs, un lliri espera, en blanc, la treva que en uns ulls fa enraonar els...