O tu, cor meu, que bellament jugares en les cruïlles d'un vergê exquisit, oint el doll de les fontanes clares, oint dringar l'estel ...

Ell és qui el geni català demana i servirà ses glòries a l'extrem; sortós qui l'ha trobat i s'hi encomana; salvarà el que ...

Cepat, Déu me val, mig dropa l'esquena, m'aturo al portal de la quarantena.   En ma gorra bruna dues flors hom veu: el desig és l...

El bosc, l'antiga foradada verda, s'ha retallat en claustre delicat, i cada capitell és un brodat de fina malla, violeta i púrpura. ...

Onsevulla que et trobis aquest dia, guanyant el freu o davallant pel riu o pellucant, devora la masia, un raïm d'or, deixalla de l'e...

       Mon cor s'adona        del passerell que havia refilat tota l'estona; i amb tu en els ulls, no m'adonava d'ell.      ...

                          A Josep Pijoan Oh la delícia de les oliveres, movent-se lleus en un silenci clar quan se fonen calitges volanderes...

En un prat d'argent molt clar, hi ha l'arbre de l'esperança; ningú hi arriba amb la mà, amb els ulls tothom hi alcança! Hi passa...

Salut, o pi de terra eixuta, lligam, damunt la nostra ruta, d'un aspre món i un cel serè! O cos vermell, o barba hirsuta! dura és ta rel...

Davall tes prepotentes, immenses ufanors, Devesa, ja finaren les estivals rialles; tu reses al novembre pels hèroes defensors i llur visió e...

Vent encrestant la mar, núvols en dansa, mirades fugisseres de cel blau. Entra el Sol al senyal de la Balança: les portes baten i la fulla c...

Primavera. Violetes. Cuques de vol carmesí. Minyonots i cosinetes. Corredisses pel jardí. Tarda. El sol es fa endarrera. Sobtada...

Colliu la rosa de dia i de nit el gessamí; el gessamí en una tanca la rosa al mig del jardí. Josep Carner , dins, Recull de poemes...

en el seu 75 aniversari Érem les donzelles del milnoucentsdeu tan enamorades d'una sola veu! El més alt poeta, Barcelona el té!...

Dones, figuera, quan l'aire rutila, bosses de mel a l'amic i a l'estrany; mar, casa i horta coneix i vigila la teva soca de ...

O juliol, jo canto les teves xafogoses superbes nits que abrasen alcoves i jardins; les teves nits que encensen els astres, amoroses, te...

     Davant genteta potser poruga, arraulideta,      ella és qui diu: –So més, so més que una oreneta: jo so l'estiu! Josep Carn...

En un prat, gemat arreu, l'arbre hi ha de l'Esperança; amb la mà ningú no l'heu; ell no mai es desatansa.     De ses fulles...

La pira dels meus dies té una dolcesa estranya, i ni deler hi abrusa ni hi guspireja atzar. Més bell que cap castell al cim de la muntan...

Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi. Oh gent que per les feixes daurades feu camí! Em sobta com un vi la força tota vella i hum...