Encara ara, en els moments de solitud més fosca, una imatge d'infant, d'adolescent i fins de la primera jovenesa s'acosta a mi (...

No hi tornaràs al regne abandonat, als corriols de juny, al rierol ombrívol sota el dosser dels castanyers verdíssims, al racó humit on crei...

Quan et miro, xiprer, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd o la fredor, o els braços ...

Assegut al balcó quan ja declina el dia, miro els núvols. El motor d'un avió asserena el firmament. S'encenen llums a la ci...

Deixa que tot s'esborri i, a l'alba dels desficis (quan tot es fa visible i gràcils ens retornen els corriols del bosc vora el riuet...

Hem cridat fins a no poder més: la pau, la pau, la pau i la justícia. Justícia i llibertat fins a no poder més. Hem cridat fins a no poder m...

Quan em llegiu –ara fantasiejo–, vosaltres, els poetes adolescents dels temps que han de venir. i em desxifreu, tan pacients, a cop d...

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura. Cabell castany, ullets de marrec trist. Romàntic una mica, cosa dura en el temps que vivim. Prou ho...

                      Into something rich and strange                         WILLIAM SHAKESPEARE Vida, tu, ¿d'on sorgeixes? ¿Quin...

Els teus setze anys són una platja oberta que jo em miro de lluny, gairebé amb por d'enterbolir amb la compassió les aigües de la te...

He llegit que Morosini, general, ambaixador de Venècia, volgué endur-se les escultures del frontó del Partenó. Va fer muntar una bast...

Sol de tardor que comences a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins, que omples de me...

La captació del món, real i imaginari, dins d'una línia. El primer pas de l'arquitectura, de l'escultura i de la pintura. L...

Ah, mais oui, c'est la niege, c'est la niege qui se fond e , deies, quan, amb els ulls mig tancats, ves a saber quins somnis, q...

Bon dia, memòria, porta'ns altra vegada el record que, de cop, ens torna un món sencer, porta'ns el temps que ens torna altres...

..Jo reivindico la passió de Picasso, la visió sensual de Sunyer, les entremaliadures de Miró, la màgia musical de Paul Klee, la tendresa...

Amb immortal esplendor  viuen en tu les coses, poesia. Te m'has fet transparent i et miro travessant-te. Narcís Comadira,  dins ...

L'ànima del món. La reducció formal més admirable a què han arribat els humans. Instrument bàsic de tota representació. Símbol d...

Quan et miro xiprer, o pedra, o flor, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd...

Ara que està emplujat, va bé d'estar-se a casa, escoltar música, parlar de coses i més coses. Fragment. Narcís Comadir...