Vingueres  de  molt  lluny.   La  teva  faç, com  la  del  sol,  refulgia  tot  mirant  a Orient.   Jo  només  tenia  la  certesa  de  la ...

Ell li besa les galtes de préssec. Ella no té l'edat, flor granada, ni té por de la mort que obre la boca com un oracle a les parets vel...

Ets al meu costat, llegint. Reposem. I és en aquest instant que tant s'ignora a ell mateix que descobreixo la bonesa de l'existència...

  T'hi has endinsat: el misteri és el rovell de tot allò que és creat en el món i l'obscuritat del dubte t'empeny a omplir paper...

Es bada el cor de la ciutat en un sentiment volcànic, les llàgrimes cremen com lava, roselles de sang taquen el mosaic de Miró. Una dalla se...

Diu la nena de quatre anys i mig que enyora l'avi que no va conèixer. L'infant no sap de temps ni de dols per la mort ni de tempeste...

La foscor era sota les parpelles closes. Aquesta és la foscor dels ulls. L'altra, la immensa, era veïna de la clarícia. El cavaller va o...

Em sentia batre el cor com les ales d'aquell ocell. Va començar a ploure i no vam veure més la lluna. Havia pujat al vagó amb un bitllet...

Enfilàvem ja els camins de Tessàlia... En algun lloc de la cambra de Delfos havia perdut el carnet d'identitat. ¿Com havia d'interpr...

La vida s'escriu amb les mans, mans obreres dels dies i els afanys. La vida s'escriu en els passos gràvids, en els somnis alats. La ...

Fa temps, algú et va dir que el teu nom també es traduïa com «la caçadora». T'has mira't al mirall i t'has dit:  caçadora de ...

No em canso de viure, la vida em passa lenta, no me n'adono i han passat vint anys. El relatiu s'amaga en l'absolut, la mor...

Quina hora és? El tren marxa, l'ocell metàl·lic dibuixa un arc. Segueixo amb els ulls aquests senders que travessen l'aire, v...

A la primera epístola, no són només paraules el que hi ha escrit: són roses allò que ha florit al jardí. Un jardí, una carta, són el ma...

Dèiem que el món començava quan començavem nosaltres. Ignoràvem cap més pòsit: veníem de la nuesa. Ara sabem que hem poblat un paisatge...

"Res no acaba ni comença. Les edats històriques es van superposant i hi ha qui té cinc segles" —em vas dir. Fora del temps, ...

Dona'm la mà, ara que estem junts. Ha acabat de ploure, el sol dialoga amb els núvols, gotes de llum dibuixen geometries a les ll...

Et vaig invocar en el temps, Elohim, perquè em donessis ales. A casa tenim la taula parada. A fora, reverbera el balbuceig ...

Aquesta història és cosa certa. La set de veritat del poeta és cosa certa. Asseguda a les escales de la sinagoga la meva set de jus...

Els poemes són els nostres fills, aquells fills privilegiats destinats a sobreviure'ns. És per aquesta raó que els hem d'allibera...