quan un mortal (fins i tot el més extravagant) puga justificar els camins de l'home a Déu pensaré que és estrany que els mortals normals...

ara (més a prop nosaltres mateixos que nosaltres) hi ha un ocell que canta dalt d'un arbre, que mai no canta dues vegades el mateix i en...

porto el teu cor amb mi (el porto en el meu cor) mai no me'n separo (a tot arreu on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix ...