Som una tribu nòmada que oscil·la entre la vida i l'art, i pasturem, a estones, en terres de ningú, amb la candor llanosa dels anyells, ...

La llum del vespre fa que tots tinguem el més petit instant de glòria i de misteri pur, que sempre desitjàvem com un delicte i mai ho havíem...

Com que soc de ciutat, no sé, i em sap greu, com es diuen els arbres: només les xicrandes m'han dit el seu nom i sí, me les crec, perquè...

Un àngel que muntava en bicicleta -les rodes eren quatre sols en flames- pujant tranquil·lament per la sendera vaig veure un dia, de...