La mort ens elimina ーperò la idea d'aquesta mort és el que ens pot salvar. Qui són els déus de la nostra odissea, quins sacrificis hem d...

Som una tribu nòmada que oscil·la entre la vida i l'art, i pasturem, a estones, en terres de ningú, amb la candor llanosa dels anyells, ...

La llum del vespre fa que tots tinguem el més petit instant de glòria i de misteri pur, que sempre desitjàvem com un delicte i mai ho havíem...

Com que soc de ciutat, no sé, i em sap greu, com es diuen els arbres: només les xicrandes m'han dit el seu nom i sí, me les crec, perquè...

Un àngel que muntava en bicicleta -les rodes eren quatre sols en flames- pujant tranquil·lament per la sendera vaig veure un dia, de...