S'uneixen els blaus del cel i de la terra, primigenis. Després, la mar. Bull la llum sobre les parpelles. Bressolades pel bes de ...

No feia fred al desert. Sota les columnes del cel els cossos s'abraçaven. Els llavis bevien la llet tèbia dels estels. És ara, ací, q...

No poden els propis ulls mirar-se. Tan sols des de fora hom pot arribar endins. És per això que ens cerquem en la mirada de l'altre. Per...

És ara que conec els moviments de la mar que la tem. Perquè ja sé que la navegació té el risc del naufragi. Però les ones m'empenye...

Envoltada de mar, em tape amb cera les orelles. Però de res no serveix l'intent d'esquivar la melodia si és a dintre meu q...

A fora hi ha panells que ens indiquen el nom dels pobles i dels carrers, semàfors en vermell, fars que il·luminen els foscos túnels de la ni...