El cant d'un gall retrona al fons d'un pou emblanquinat. La terra roja en zel de primavera. Marges d'espàrrecs. Entre els bancal...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

D'un fil d'aranya invisible com l'amor que apropa els astres penja una estrella minúscula. A dalt, el bressol de claredat...

                        Cascabel de noviembre                                ANTONIO CABRERA Ha tornat el pit-roig al meu pati d'hivern....

Somnie que un teuladí es precipita per un pou, fet  un manyoc de plomes,  tan menut que em cabria a dintre del puny tancat. La gola del pou ...

  S'estimava més guaitar, tot ençà,       les menudes coses coneixents.                      VÍCTOR CATALÀ cullen mores. els dits tacats...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

Titil·la l'aire roig entre les branques. Misericordiós ha fet entrar la llum dins de ma casa. Miramar, abril de 2022 Maria Josep Escrivà...

 Arvo Pärt En equilibri al seu filat, les tórtores. L'engany i la certesa. El plany, la consciència. L'alfals segat al vespre. La na...

A sota d'un garrofer, els insectes són translúcids a contrallum: escates voladores entre un fullam retallat com puntes de coixí. Sentors...

Entre les mans em creixia el seu rostre. I fou la meua pau sentir que ser mortals és la presència atzarosa de dues galtes tèbies en plen...

Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre . 1997 Prem...

De lluna encesos, els cirerers en flor fan serenata. De Serenata al clar de lluna, 6 Maria Josep Escrivà. Sempre és tard.  2020 Premi Miquel...

de pedra. dies de pedra. dies de pedra. dies de pedra que de vegades s'enlairen amb el vol bonhomiós dels teuladins.                    ...

                     i totes les peülles meves guarnides, en allò                      que jo era: una dona travessant la claredat          ...

Me'n vaig prenyada de llum             —tu m'ho digueres una vegada—. Prenyada de sols i de mar.                Cercant un ...

Si dic el teu nom allargassat, em recorde d'un poble amb perfum de salnitre vell i d'un ramat de barques de bou tancant amb pan...

Darrere d'una tassa de cafè, enmig d'un hort rosat de mandarines, a l'ombra volandera d'un núvol de llençols, damunt de...

Vesprada al bosc. Entre branques, la llum pinta clarianes d'un groc de febra. Els amics busquen bolets on a mi se'm revelen poe...

Tot groc. De tan madures, les marjals s'inflamen sota el sol. I està esgotat el cereal, del llarg estiu de palla. Marjals d'arr...