A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

Sentir només, saber de cada cosa el nom senzill, el simple nom, carícia com de l'abril damunt les noves fulles, mentre la llum de pluja ...

Qui fa de guia és el més cec. Alçàvem al sol les nines. Per al llibre de salms d'aquests vells secs Salvador Espriu, dins, Llum a le...

"Perquè comença una petita vida entre nosaltres, avui us ho anuncien el meu plor i aquests versos" Vegeu com ja espatllàvem la pri...

... hi ha una justícia més alta que la justícia de la guerra i és la justícia de la convivència i de la pau. Aquesta és la teoria política d...

           Fes que siguin segurs els ponts del diàleg            i mira de comprendre i estimar            les raons i les parles diverses d...

Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d'abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, dar...

Secrets llavis m'imposen l'enigma que anomeno viure. Jo, solitari llegidor de profètics vols de falcons, voldria guiar tan dol...

El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblid...

Hivern del mar: sol fràgil damunt platges desertes. Poema XX de Cementiri de Sinera El meu primer Espriu: un poema per a cada esta...

          XL I tot em queda per dir, però m'atanso a contemplar-vos, formes, des de profundes deus d'un serè silenci. De...

                       Recordant Goethe. Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No ...

En la llei i en el pacte que sempre guardaràs, en la duresa del diàleg amb els qui et són iguals, edifica el lent temple del teu ...

Direm la veritat, sense repòs, per l'honor de servir, sota els peus de tots. Detestem els grans ventres, els grans mots, la indecen...

La boira es va fonent damunt l'aigua encalmada del llac dels meus records; retroba la mirada tot aquell goig passat; va sorgint lenta...

               A Núria Espert Veig glatir de llavis que no s'obriran,  secs d'una dolenta set d'aigua de mar. Ja des de...

Amb una benigna majestat, la dama surt al seu balcó, avui, a trenc d'alba. Veu dintre la mar lluïssor d'escates, pei...

No puc entendre mai que m'envegin o parlin d'amistat i d'amor al meu despert somriure. No volen penetrar aquest secret tan...

Un prim arc de muntanya fos amb el cel, a penes destriable pel pensament. El fons dels ulls et miren boscos i camps. Et sents despul...

                                             Per a  « L'atlas català de Cresques Abraham (1375) » Rompíem aviat enemics murs d'e...