M'ha semblat sentir una altra vegada les papallones dels teus llavis sobre la galta bullenta i he vist les seves ales tremolar i cremar-...

Estimes la vida que t'encercla exultant en la Natura, amb amor indescriptible. Etern. Vet aquí el teu succedani. De: Boira baixa (Primer...

La lent del microscopi eixampla la visió del tercer ull, on neixen les paraules. El porta a la cova amagada a la mateixa entranya de la vida...

Diria que l'amor humà, caducifoli, o perenne, per ser complet i rebrostar en cada nou cicle, hauria d'haver provat el teu tas...

      Baixa, sol resplendent, poc s'ocupaven       de tu; no et coneixien, oh sagrat,       car sense esforç i amb calma       damun...

Homes callats, coberts de sang i sutge, alcen l'esguard impenitent que jutja: poble vençut que sobreviu als reis. Josep Carner, «17...

Flueix tranquil, el Segre. Flueix tranquil als peus de casa, pel camí sempre incert de la vida. Sents que l'enyores, quan a l'e...

No oblidis aquest recer  de compassada clepsidra, jardí assaonat, fidel reialme. Deixa que fora        xisclin les gralles, es mossegu...

Espurna de vida, llum del coneixement, que s'expandeix, dòcil, per tots els confins. Música immortal que camina i vola per la nostra...

Què seria la vida sense la presència alegre dels geranis o les flors minúscules, els petits estels de l'esparraguera, el rosa càl...

Es diu... Ja sap com es diu, però ha hagut de transcórrer molt temps abans no li arribés el seu nom. Encara més temps fou necessari p...

La meva llengua, cada àtom de la meva  sang, venen d'aquesta terra i d'aquest aire                                       Walt Whit...

En els objectes quotidians et saludo, i en les feines humils de la casa, també. Quantes vegades, mentre faig el dinar, o rego les plant...

Visc en una ciutat que hi passa un riu. Un riu de plata en una antiga seu on una antiga seu s'hi mira. La lluna el creua cada nit...

Soc la seva ombrel·la, un pèl petita si se'm compara amb les altres. Li faig ombra, és la meva feina, i ella em fa servir per tot....

Aixeco les persianes i es torna a fer el miracle:              l'esclat de llum.              Abans, però, com cada nou matí       ...

La simetria és el teu déu. ¿Magma, drusa, macla, gemma                o bé mirall? ¿Quina xarxa cristal·lina               fou el bress...

Rodona, transparent, cristall de roca, es va desprendre dels teus ulls l'última llàgrima. La teva faç, abans oval perfecte, anava a...

Camina pel mig del carrer, sense desviar-se gens ni mica, justament per on circulen les aigües de la pluja, cercant l'ai...

¿S'escriuen poemes com a solució anodina per defugir malvestats llunyanes? ¿Quin és el concepte de distància, quan el món l'e...