Com el pastor mitrat que fa visita als seus fidels i té per cada u mots de consol, farina pel dejú o pel sedent un trago de vi bru, va pels ...

Mare, vaig a viure a Roses, m'entristeixo terra endins. No em doneu res: vull ser pobra per anar a pescar a la nit. De: L'Aplec de l...

Reis d'Orient, gairebé mítics personatges, semítics precedits per l'herald d'un cometa, hieràtics esclaus de l'etiqueta. Màg...

Sota l'ombra de mil fulles, si no plou gaire no et mulles. Carles Fages de Climent.  Epigrames .  2002 Presentació, edi...

INVENCIÓ DE LA SARDANA. La trilogia boticel·liana, la mà en la mà, si el vent fa cornamusa, amb un perfil sacerdotal de musa, c...

Ara la mar és ondulada com el teu pit adolescent ¿La mar què fora sense el vent que ritma escumes com si cada sospir ardent fos una on...

El meu epigramatari farà somriure a tothom excepte al destinatari. No hi ha albada sense llum ni rosa sense perfum. La terra negra a...