Deixeu-me sol, que só molts i fressejo                                       aigua i fullam pels clo...

Avui recordava a En Puig de la Lletera que, quan jo feia el segon curs de batxillerat, i d'anada a l'Ibèric del carrer Gran de Gràci...

Tota amor és latent en l'altra amor, tot llenguatge és saó d'una parla comuna. J.V. Foix, dins, Joan Triadú. Nova antologia de la po...

   Que l'home que fa la pastera, de nit, al forn d'En Pió, al carrer gran, sigui el mateix que aboca sacs de farina de força als ...

                                              Tot dolçament, com si petgés les aigües...                                                  ...

Roser Capdevila J.V. Foix                     Dins:      Viatge poètic per Catalunya , 2014

N o seré pas jo, Joana, Qui et parli del que he perdut: Pujar als cims amb tramuntana, Ballar a la Vall, amb ufana, Assolellar-me a l...

També vindrem, Infant, a l'hora vella Com a pagès, per ser més sols amb Tu; Deixarem rella i la mula de sella, I a peu, pel ro...

Si, d'hora, vaig pels munts -vagar no em costa gaire- de mi faig claror i aire; per mugues i agramunts jo i qui no em deixa, junts...

Ara que la poesia catalana no té cap tendència particularment dominant, es pot acarar  -sense la fe mística de Maragall ni la  voluntat e...

               A Carles Riba Dèiem: la Nit!, en una nit oberta Al rost del Temps, més enllà del morir, Quan les negres frescors són un f...

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

Venia jo tot sol pel camí vell de Roses. Ja les perdius s'ajocaven, i els pocs conills que els caçadors desesmats han deixat lliure...

Estalviar maons o mots és la jugada més noble i austera del constructor i del versificador. Aquell, component la casa, aquest, edifica...

El negre i el camí! Sí, só de borra, Tu, ni bicorne ni groc, qui ho ha dit; Cuita, pinta't de blau, de rosa un pit, I enfonsa ...

Deler i desig, i plers, i, sense esforç Rimar bells mots amb el ritme dels cors Amants o folls; i, gens fantasiós, -Oh dolç fallir!- co...

Amunt i avall de l'andana camino tot sol. Llegeixo en veu alta poemes de Foix. Escoltant-los, m'admiro dels seus ritmes perfecte...

Que fabulitza la mar abissada I l'ona negra i alta, i de la irada Ficció en negre i blanc de la natura Tempestosa i cruel, feia pa...

Reclamen vacances nàutiques i postoperatòries, i estacions termals a l'estil dels bons temps, amb personal marbrejant i emmitonat. De...

Foix descriu una visita seva a Folguera, a Vallvidrera, l'agost de 1916: Ara, escolteu: tinc ganes de fer un diari. Un gran rotatiu...