Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

Corre l'aigua. Ruixat ardent que arrela. La canoca de blat de moro creix. La tija de la userda. Creix. La figuera obre els ulls i...

Saludar la fosca com una amiga. Cors que s'abracen fins a la nit de l'univers. Cavalquen.      Cavalquen. Mare, crinera on m'arr...

Som un petit estany en la planúria, una bassa reclosa enmig del camp. De vegades, els llums dels avions llauren l'aigua: regues blaves, ...

I tot s'arbora: el xiprer, l'olivera, la veu de l'ona que s'escampa al migdia i la nostra esperança. Maria Rosa Font. Tres n...

El mar, el vaig sentir com cada nit d'hivern arraulida al fred llit d'aquesta casa: es passejava ronc entre el meu son, udolant com ...

No t'ha triat l'atzar. T'has triat tu.                      I tu has triat la veu i les paraules, el pla revers dels somnis, els...

El vermell cau sobre les fulles mortes, sobre el vol de les últimes abelles. Els estornells dibuixen geometries fèrtils als llavis de la ter...

Som un petit estany en la planúria, una bassa reclosa enmig del camp. De vegades, els llums dels avions llauren l'aigua: regues blaves, ...

El temps no mai escrit és temps de roques foradades per on s'endinsa el mar i el cel hi esdevé fràgil, com les hores alades que rossolen...

Les orenetes han tornat al niu. Dibuixen arcs invisibles en l'aire, camins de fum. Ens espien els passos, s'aturen un instant. I fug...

                                                            17 d'agost de 2017.                                  Atemptats a la Rambla d...

Tens veu, Cassandra, per clamar a les pedres que esclatin sobre el fang, per fondre els núvols amb el foc de la llum, per eixordar la tempes...

De les volves de pols visibles amb la llum encegadora del matí, en dèiem àngels. Saltàvem per caçar-les amb les mans mentre volaven en...

Des de l'arrel, escric. Amb l'impuls de la sang que enterra les aus al sorral i els trosseja els ossos. Amb l'espasa del v...

M'arronso com un dit, i arbre i pedra s'estiren vora el riu com el rictus de l'ombra. Em paro damunt les llargues tiges dels...

La llum, només un vel i una boira de grocs, s'allisa els plecs del vestit pàl·lid. Capvespre al caminet del riu. Un fresseig fa arb...

Primer va ser el verb. I encara abans, els primers brins de llum, i néixer sense sons que ens redimissin de la nit ignorada, atreure la...

Porta'm el cel ardent d'un dia clar amb el vent que es passeja enmig dels àlbers i desnua les branques despullades per fer-les e...

A través d'aquests ulls he vist els rius de la muntanya, els cims nevats, els boscos fràgils. L'aigua que rellisca tot baixan...