Queda l'esguard, encara no serè, d'uns ulls color de mel. Queda el ressò del pas lleu que ha apartat de mi el teu cos esvelt. Queda ...

de la gran sala blanca il·luminada al carrer fosc passant pel petit jardí la frescor vegetal la sentor de la nit recapitulo Feliu Formosa. E...

Sons inconnexos, provinents d'ombres d'éssers. Com evadir-se'n? De: Haikus de convalescència , XXXI Feliu Formosa. El temps sofe...

                    «Dels tambors al poema, imperceptiblement.»                                                               FELIU FORMOSA ...

es confonen els termes de la vida i la mort, s'anul·len diferències, predomina una joia prenyada de reserves. El paisatge s'estén al...

  I em veig ara tota estranya i no em conec.                                GERTRUD KOLMAR Des del lloc més remot, l'estímul incessant d...

Diuen: que el vers et sorprengui en plena feina és a dir: mentre el busques. Però hi pot haver un obstacle: la tensió que pot ...

                                                                                Beethoven Un intent repetit d'alçar el vol; un debatr...

Venen les matemàtiques talment com les onades que moren a la platja. Pots saber-ne l'alçada, la força i la freqüència fins que toq...

Dels ulls de Picasso surten raigs paral·lels que es projecten veloçment cap al lluny, sempre enllà. Quan arriben a qualsevol lloc fan es...

Els arquitectes de l'Ajuntament han declarat protegida la casa on va néixer fa vuitanta-cinc anys. L'acabaven de fer quan els seu...

                               A Anna Murià Hi ha aquest coratge tan teu amb què fas front als estralls del temps. T'aguanten l...

Somnio de fer-te un cant per a la teva infinita capacitat d'escoltar; recórrer totes les rutes entre paisatges que foren, són i se...

Són bombolles de so que esclaten en el buit. Són mans que s'obren pas entre gèlides fletxes. Són intenses espurnes d'una tend...

Al vespre calla el lament Del cucut dins el bosc. S'inclina més el gra, La roja rosella. Negra tempesta amenaça Dalt del puj...

Una criatura molt menuda, caminant nua per la platja. La meva filla Ester cantant una cançó napolitana amb l'esplèndid acompanyament d...

I dia rere dia es va guanyant a pols un grau d'humanitat Amb aquesta bella i breu evocació d'una Trieste aturada en el temps ...

"... la cascada ens sap d'espectadors. Aquí, de matinada, l'aigua parla de naixences, d'oblits, de llunyanies." F...

13 Torno a emprendre amb Telèmac el més bell dels viatges. 25 O aquests velams de Klee. Quin consol en el blau! 52 Les xarxes a l...

fíbules a la polpa. Compartimenta la boira. Entreobre una mica els serrells del teló. Veu caure tot allò que no té forma. Es queda amb tot a...