El cel és fet de satalies blaves, travessen l'aire campanetes d'or. Les lletanies planen damunt dels prats com fumerol dormit. El mó...

Les campanes de Palau, qui les branda? qui les mena? La volada, cel amunt, qui l'ajunta i la dispersa? Per què es mou el gira-sol? Qui t...

La vinya donava maragdes a la pal·lidesa del mar. ¿Per què es desclou la llum de l'alba si tu no li'n feies senyal? El món naufraga ...

Donem-nos la mà, és l'hora de l'alba. Donem-nos la mà que l'ombra se'n va. Desperta, rosada, la pau del jardí. Amb l'últ...

La mar és dels peixos que hi viuen i de la lluna que la mou; les teulades són per la pluja i pel somni del llangardaix; els arbres donen a l...

Això era un temple grec en altres dies ーoh, que llunyans!ー consagrat a Demèter. Runes esgraonades ara són. Ahir i avui, el mar, lla baix, b...

El món dorm, com una donzella encisada en un bosc llunyà. ¿Quina paraula li farà obrir, somniós, la parpella? ¿Per deixondir-lo caldrà ...

Els pastorets s'aturen en un camí fondal. Per l'aire s'entrelliguen campanes i timbals. El cel és ple de signes. Ah, qui ...

Olor mullada dels horts, tendre sospir de la terra! La riera i el canyar se van dient amoretes. Les paraules que s'han dit, el bon ...

A punta d'alba me'n vaig, l'estrella del dia em mena: clara i blanca, pel damunt de la mar i de la terra. El peu trepitja a...

Olles, olles de vi blanc, totes són plenes de fang, de fang i de maduixa. Via fora, mala bruixa, que les vols omplir de sang. Olles, ...

Llum a les golfes. A fora l'ocellada. Però hi ha el vidre. Tomàs Garcés : centenari : 1901-2001.  2001

Blavegen els estanys. En llur suau estesa                     el cel s'emmirallà. Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!      ...

Al cim de cada branca hi ha una maragda breu. Corona viva, l'ocellada vola. Blaveja la muntanya, clapissada de neu, i en un marge s...

Les teranyines del camí s'enjoien de rosada. Talment un òpal sense fi el cel del dia es bada. Les mans lleugeres d'una fada fa...

Rosa blanca, pàl·lids clavells, vermell morat de buguenvíl·lea. Lliga les flors el meu desig, una mà blava les aguanta. Cauen els pèta...

              A Ramon Sunyer Els jardins garbellaren la ciutat: dolços teulats, on el silenci plana, ens arriben només. En un camí fon...

A Ignasi Agustí En el dia fixat, la polsina oblidada emprendrà el seu camí de l'obscura clotada. Oh missatge segur, veritat eme...