Tota la nit esperi l'alba, i el cel no veig emblanqueir. Ah, si volgués el vent que passa portar-me aquí el teu sospir! Del teu castell ...

Del parpallol batega l'ala fina quan s'és posat en el clot de ta mà. Ne guardaràs la irisada polsina, bes tremolós que t'he volg...

Plaça dels Lledoners, quietud, flor estesa al bell cims dels carrers d'una antiga bellesa; no m'estrany que ta font temps ha sigui e...

Tot dormint he sentit l'espessor d'aquell bosc, on creixia l'arbreda a favor del silenci; i en el cor del silenci oïa la creix...