Travesso el pont i els tornassols esclaten     a les façanes.     Al pont de pedra els tornassols remunten     fora muralla.     Ciu...

Assegut al balcó quan ja declina el dia, miro els núvols. El motor d'un avió asserena el firmament. S'encenen llums a la ci...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

El riu sec de les teules esperava l'hivern per combregar amb la pluja. Les velles xemeneies, glorietes del fum, eren llotges d'ocell...

El gris brancam, pels volts de la Devesa, fa un to somort, a la vora del riu. Plana una blanca gavina perduda dessota els ponts, al proper M...

Pel temps i per les boires dels rius esgrogueïda, de Troia, l'urbs sagrada recordes la beutat: voltada de ruïnes, de frondes enriquida, ...

En l'alta ciutat meva de vidre i gelosies sobre els espais, voldria un pont com ara tu; un pont de corbes grises que destrié...

Plaça dels Lledoners, quietud, flor estesa al bell cims dels carrers d'una antiga bellesa; no m'estrany que ta font temps ha sigui e...

L'hivern és un record de boira peregrina prenent vistes a l'hora d'emprendre un llarg camí. I la ciutat de l'heura es torna ...

Girona tota estesa, enfredorida, s'emmiralla en el riu indiferent; té l'aire d'una noia emperesida que duu el passat florit al p...

Davall tes prepotentes, immenses ufanors, Devesa, ja finaren les estivals rialles; tu reses al novembre pels hèroes defensors i llur visió e...

El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se emporpra les carenes del llunyedà horitzó; a vora els bancs de pedra, l'herbei va collt...

                                           A Girona  Tots els ocres que tens, ciutat madura, penetren dins els traus i les clivelles de les ...

Amiga Tramuntana, tu que em portes de l'Empordà la veu de les sirenes i la veu del pastor de les estrofes, i arribes perfumada de les vi...

Ai Girona, ciutat meva, si jo et sabia cantar! Mig sentada a la muntanya, mig estesa sobre el pla, amb aquests rius que et festegen el Güell...

Abundor de la vida en marjades de rius elevant-se a ciutat, i emergint-ne en cimbells fent-se pau, quietud... El gra més alt que l'aigua...

Hi ha una llum de vigília en un carrer estret de Girona per si goses tornar i endreçar -potser peça a peça- els mots d'un conte...

Quan et miro xiprer, o pedra, o flor, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd...

I tornaré a Girona quan bufi tramuntana per perdre'm en silenci pels vells carrers que enyoro. I tornaré a Girona sense esperar q...

Teresa Grau Ros