Com és la pluja per dintre? Quin color pren més enllà de les parpelles i el negre pansit dels paraïgues del món? Fins on arriba l'elasti...

Flors i barrets i ungles i portes creixen enfora. Si mai creixen endins és perforant el túnel terrós del dolor. Un dolor que coneixen...

OBRO la còmoda i trobo la definició de tendresa per la lletra m : els mocadors amb les inicials bro- dades, olor d'espígol, ben planxat...

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

Per quina artèria de silencis es dessagna el llenguatge? Quina ventada arremolina pinassa i paraules a les cunetes fondes del mai més? Baixa...

Quan el sol es pon més tard. Quan un llibre ens concedeix la pau, i nosaltres ens hi avenim. Quan amor s'escriu en minúscules perquè cà...

Només qui ve del vol sap caminar per les vores petites de la sorra sense arrugar-la. Gemma Gorga. Viatge al centre . 2020

El fred ens fa més íntims i vulnerables. Som antigues ferides a la intempèrie d'uns dies que caminen amb peus petits pels pendents fràgi...

VENIM DEL BLAU i anem cap a un blanc cada vegada més blanc. Disposem de tota una vida per créixer i de tota una mort per decréixer, ...

PACIÈNCIA no significa lentitud, sinó exactitud en l'encaix final        d'allò que és        amb allò que desitjàvem que fo...

No conec cap espai que respongui al nom de casa . Casa és el contorn net d'una sola cèl·lula. Casa és la verticalitat insubornable d...

EL meu nom no és un nom de flor. No és venerat cap dia de l'any. No admet diminutius tendres que convidin a pronunciar-lo baixet, com...

Són les fulles la disfressa dels arbres? Són els trens la disfressa amb què es vesteix la distància? És potser aquesta pell la disfr...

Dues paraules es reconeixen d'extrem a extrem del llenguatge, es fan signes, se somriuen com antics amants que es retrobessin enmi...

RECULLS del terra la flor lila de la xicranda , l'olores, li obres les portes de la benvinguda, vas llançant pètals al riu calmós ...

EL vent aixeca la faldilla a les margarides i el món comença a rodolar cap per avall. És evident que les fades són totes rosses i viuen am...

La miro, menuda com és, entre els meus dits, rodona i blanca com les llunes que pintava a escola quan no sabia que el dolor pren forma e...

T'envio cartes que s'envolen com coloms blancs. Com si les paraules no els pesessin a les ales. Asseguda rere la finestra, n'e...

Amb farina i aigua treballava el seu cos. Amb farina i saliva concebia, inclinava, aprenia que amb farina i dues mans s'arriba al dú...

FINS que una tarda qualsevol,  a l'hora de tancar, vingui la bibliotecària i em retorni a la prestat- geria on pertanyo, al lloc precís...