Encara ara, en els moments de solitud més fosca, una imatge d'infant, d'adolescent i fins de la primera jovenesa s'acosta a mi (...

Assegut al balcó quan ja declina el dia, miro els núvols. El motor d'un avió asserena el firmament. S'encenen llums a la ci...

El riu sec de les teules esperava l'hivern per combregar amb la pluja. Les velles xemeneies, glorietes del fum, eren llotges d'ocell...

El gris brancam, pels volts de la Devesa, fa un to somort, a la vora del riu. Plana una blanca gavina perduda dessota els ponts, al proper M...

Pel temps i per les boires dels rius esgrogueïda, de Troia, l'urbs sagrada recordes la beutat: voltada de ruïnes, de frondes enriquida, ...

En l'alta ciutat meva de vidre i gelosies sobre els espais, voldria un pont com ara tu; un pont de corbes grises que destrié...

L'hivern és un record de boira peregrina prenent vistes a l'hora d'emprendre un llarg camí. I la ciutat de l'heura es torna ...

Girona tota estesa, enfredorida, s'emmiralla en el riu indiferent; té l'aire d'una noia emperesida que duu el passat florit al p...

Aquella botigueta tan festosa que tenien els pares fa molts anys en el carrer, ーavui de Santa Claraー, era l'encís de tots els seus afany...

Davall tes prepotentes, immenses ufanors, Devesa, ja finaren les estivals rialles; tu reses al novembre pels hèroes defensors i llur visió e...

El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se emporpra les carenes del llunyedà horitzó; a vora els bancs de pedra, l'herbei va collt...

Intimitat de la tarda. L'ocellada hi canta amb zel i el rierol amanyaga la vall de Sant Daniel. Aquí reneix l'alegria i es sotmet el...

                                           A Girona  Tots els ocres que tens, ciutat madura, penetren dins els traus i les clivelles de les ...

Amiga Tramuntana, tu que em portes de l'Empordà la veu de les sirenes i la veu del pastor de les estrofes, i arribes perfumada de les vi...

Jo vindré de la plana assolellada de l'Empordà frondós. Muntanya i platja. I esbandiré el verdet de les teulades i el serrell d'aque...

Ai Girona, ciutat meva, si jo et sabia cantar! Mig sentada a la muntanya, mig estesa sobre el pla, amb aquests rius que et festegen el Güell...

Abundor de la vida en marjades de rius elevant-se a ciutat, i emergint-ne en cimbells fent-se pau, quietud... El gra més alt que l'aigua...

I tornaré a Girona quan bufi tramuntana per perdre'm en silenci pels vells carrers que enyoro. I tornaré a Girona sense esperar q...