L'acàcia farnesiana estén en ziga-zaga les branques ben armades amb boles d'aromer, i si ofereix al tacte cada espina atziaga dona p...

D'entre els arbres del parc, centrant la clariana, la joia del matí feta espases de llum! Esperons de color: rosa, blau, blanc i grana. ...

La terra ferma sota el cel reposa compacta en ella mateixa. De tant en tant tira enlaire una alosa (no com la mar que es regira i es ...

               al Museu Rolin. El cor de la pedra vella guarda una empremta d'ales: Mites? Cultura? Roses, pòsits de sang que esp...

És tarda al camp. Retorna el que és senzill i clar. L'herbei tendral, les flors, ocells, un arbre august, frondós, damunt l'espil...

Quin blau adust, i quin repòs tan greu, ara que el sol va i torna i els núvols clapen fosques les muntanyes! No hi valen filagar...

Car tota cosa en néixer, fa de primer la passa maldestra, lluu l'incendi en cada finestra com el cul d'un orangutà. Hi ha qui e...

Vermell, només el crit sonava gerd de la corol·la, plàtera de l'aire rebullit d'aquesta tarda àptera. Calitges sobre el llun...

Baixa l'escalinata cara a nord seguici de begònies: cada graó divers de la diversa sort de sedes i colors i gests i cerimònies, i c...