M'agraden les cases velles i els vells amics. No demano al grinyol de la fusta que tanqui perfecte. Ells no em demanen res que no sigui ...

Carlota llesca el pa i el reparteix. A cadascú el seu tros segons edat i gana. Va repartint l'atenció i la mirada. Els grills de mandari...

Cada endemà és un equilibri entre l'atzar i la imaginació. Poema: el so que fan els futuribles en topar amb l'imprevist. Laura Lópe...

Avui ens ha crescut una por nova al jardí de casa. És una por petita, una tija incipient. Amb tot, una flor apunta. Demà dispararà. L...

Sota la pell, qui sap si calla un món. Qui ho sap, si el món que calla calla la por o la fe rere la fam dels porus: baden el bec com els pol...

És el perill, que em salva. La salut porta risc. M'exposo a estar segura; l'aguait és atrevit i la incertesa, antídot que rescabala ...

Seré la vall o el cingle i no sé què és primer, però de ser, seré i el seré m'esperança. Com una font, seré o erma com la manc...

Trampolí      la llengua estesa: els peus nus d'una paraula hi avancen, salten al buit. Al cel, una tombarella cap i tomba, tomba dansa....

                    «Dels tambors al poema, imperceptiblement.»                                                               FELIU FORMOSA ...

             A Josep López Fabregat,                                 el meu pare Mai no agafaves la darrera mandarina de la plàtera, sempre ...

El desert al mirall dels teus ulls. Em vens un somrís per un bolígraf i et perds entre les gents del basar d'Assuan com un miratge u...

Que el parlar em faria perdre l'escriure ja m'ho deia l'àvia. No em va dir, però, que el parlar em faria perdre l'amor. ...