El santuari  damunt  el capriciós turó  té els senyals del temps gravats a la pedra. Lloc aquietat, el camí és una serp silenciosa i  b...

                      A Ricard Creus i Esther Boix HE VIST un jardí immens enllà les rels profundes dels aquietats ciclàmens. La terra és be...

ESTIMO ELS arbres generosos del bosc quiet després del lent batec dels dies fràgils, quan hem perdut cabanes i fogueres. En núvols de ningú ...

             A Lluís i Joan, els meus germans.             Ens neva i brillen matins confusos, màgics. La infància que retorna darrer...

Jo et donaria, amor, tota la tarda per fer del temps un feix d'hores esparses i així, com mar tranquil, blavejar l'aire. Jo ...

Esmicolant les hores com sauló d'empedreïdes tardes, em pregunto si el més indispensable és la certesa d'haver acomplert propòsi...

Siena a l'hivern em fa retornar sempre a algun passeig per empedrats carrers i per terrats rogencs estenc les ales de ploma fina. ...

Aquesta nit de foc només la casa aquieta pensaments com dolça onada i gronxa el temps fugint i ens dóna ombra, respir i jaç segur. Tam...

Les cicatrius del temps ja se'm coneixen, vull dir les que no es veuen a cop d'ull perquè s'han ajaçat fent niu al pit. Qui ...

Et mous sense estridències per la casa i així se t'asserena el fer i el dir. Pots degustar paraules sense pressa escrites hàbilment ...