amor senzill d'estam que d'espigues se t'envesca amor de cim alat per trobar-nos a les mans amor de terra enllà riba estrany...

a punta de clar, a prec d'un embruix desperto els meus designis una branca de futur en alquímics algoritmes dalt del cel remor... qui di...

descobrir l'olor de l'arbre que impregna el teu matí descobrir que el teu matí fa olor d'arbre arbre que s'alça a l'endi...

I em miraran expectants ben àvids de la meva nuesa. Però jo porto abrics descomunals i vaig on les insurreccions ancoren. Laia ...

Ranuncles àvids, estries de plaer i un paraigua amb esclemalls on pengen cassoletes. Amb arròs dolç, llenties negres, olletes per o...

S'erigeix Babel damunt dels homes, a Alexandria els manuscrits, les Termòpiles ressonen i el Vesuvi s'ensaliva. Ilios estreny ...

boscana la llum que s'arrela a la terra s'infiltra a la roca i s'encén s'envesca en els camins després de transgredir ...

Fines capes esmaltades de cristalls concèntrics del meu jo. La campana de la torre de l'església envigorida. Laia Llobera i...

Aiguamolls pletòrics d'encenalls i un foc indecorós. Turons empeltats de saba carmesina. Laia Llobera i Serra. Cicles , 200...

Un matí d'abril en gràcia s'ajoca en mi un somriure ignot i torno a dir espurnejant el Càntic de tots els Càntics. Vesso mel p...

La naturalesa de les coses no és arbitrària. Com la llengua que perfila aquests versos. He nascut embolcallada d'ombres enmig de ...

Passa la ballarina de puntetes amb les sabatilles roses de llargues vetes. I el soldadet de plom dins el vaixell fet de retalls de ...