A l'Anna Solans Un capvespre aniré amb pescadors, solcarem els camins de la cala. Amb un vent de sirenes j...

Ancianes arrels treballen el roig encès dels pàmpols en el teu cabell de tardor. La terra hi troba gust i solatge: s'hi deixa posseir. E...

Han caminat els ulls més que les cames i tens reblert d'imatges el dolor. L'ardor és pes si el somni, brau, desitja amor tan alt que...

A LLÀ on l'aigua es confon amb les flors per captar l'aparença d'un somni, o el color de la pensa exposat... Allà on l'eco d...

Llum atrapada en l'aspiració de la glacera a romandre en el somni blanc de l'eternitat. Allà on el naixement és una taca de món cont...

I que la imatge de la poesia sigui el vol que transporta no cap a la mort, sinó cap a l'eternitat que hem creat amb la pietat dels h...

Amor, perquè sabem els nostres anys sé que algun jorn caldrà donar la terra. Val més saber trobar el començament, car és tostemps refugi...

Perquè ens mirem, s'ha fos l'hivern. Ho diuen els estels que es toquen  per despertar-nos a la llum. Ho diu la mar que atreu les...

Quan el record només conté records, i l'horitzó defineix en nosaltres la inquietud d'un límit, és arribat l'instant del co...

Que els ulls perllonguin l'espai en marxa que ets -maresme, abisme, mar... I que, després del teu viatge, sols desitgis el gust...

S'origina el viatge com la pell, damunt els vius fragments d'altres viatges. Així sabem que la sensació és el present de nombroso...

- S'arquegen les pantalles d'aquests globus per veure allò criat, allò crescut: esfera d'ulls, esfera de la Terra. ...

Agraïm als ancestres el viatge a l'Arcàdia que dorm en el nostre cor. Cap mena de temença: desfem la superfície de les pantalles ...

Blau marí quan el fons és cel que baixa al corall de l'oxigen. O un verd obscur si l'horitzó avança pel bosc de les algues. ...

La roca oberta. Claustre marí, incendi de la sal en la fibra calcària. La llum estesa en arc a la sortida. Reducte retallat pel so...

L'eternitat conté places de mans. Així la tinc quan veig ardents les teves. M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans. Duran arr...

LECTORA A LA FINESTRA ... fixava la mirada, com un infant a una papallona groga que vol agafar, al preciós petit pany de paret. Així és ...

No, no li diguis a la fulla que s'aturi: ha de venir l'hivern. Acumula llenya, menja i espera, espera l'hora de la neu. Pass...

Ni tu tens un palau ni jo una vall on punxar-me amb la teva rosa blava. Perquè sols un intent de claredat i unes humils, esteses mans ofe...

Repòs de la barca com el vestit reposa a la vora del mar. Perquè potser hi ha una esperança de línia verda que ens consola en l'hor...