Pare-esparver que em sotges des del cel i em cites en el regne del teu nom, em petrifica la teva voluntat que es fa en la terra com es fa en...

Si el sol puja escaletes ens mullarem demà. Tot just la pluja alerti el gall del campanar pel clar de les gateres s'esquitllaran els gat...

Cançons de paper fi m'omplen la sàrria i em foraden el fons  de la butxaca. Mireu quin caramull de llunes blanques! Duc llunes i cançons...

Bruixes d'ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s'escamparà la vida com una dansa vegetal. Dins la pell de l'on...

A mig aire s'atura l'onada de mimosa i és com una alegria que es glacés entre els llavis al punt mateix de trencar en un somriure. D...

A la meva mare li dec el sentit, la riquesa de la llengua. I el cant. Al meu pare, l'estímul cap a la cultura. Maria Mercè Mar...

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. ...

                                    Com l'herba, com la pluja                                                        M.-M. MARÇAL ...

Avui la pluja no duu espines. Vine. Té, serva'm a les mans aquest cor, com si fos un molinet de vent desbocat, de colors. Corrent...

El turó es dreça, opac, contra el cel líquid del silenci que en cascada de núvols resplendents es precipita avall, s'esbalça. ...

Tan petita i ja saps com és d'alta la paret que no es deixa saltar! I jo voldria prou fer-te esqueneta. Qui és que m'omple...

Fa temps, l'amiga i poeta Teresa Pascual em va fer notar que alguns dels meus llibres s'inicien amb un poema on es tracta d'u...

     Pujaré la tristesa dalt les golfes . M.M. Marçal Ara haurem d'endreçar l'espantall que ha quedat   després de la ventada. ...

Si jo parlés totes les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués amor... (Corintis, 1.13 ;1) Ara, que ja no parles la nostra l...

Encara que mil molles de melangia ballin mogudes per fils tristos de pluja sense solc, amor, ara et convoco, vol clar de voliana: surt de...

La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs. Cascavells li repiquen tota la trena avall. A la nit, si venia, ho fa sense avisa...

Bruixeta la non-non, amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als núvols que si s'obre no es tanca, si no ve la soneta amb ventalle...

Perquè venies sense armes t'he obert les set portes del castell i cap guaita no he deixat rere els merlets. I he llençat l'anell ...

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen, han canviat entre elles escombres i varetes. I amb cucurull de nit i tarot de poetes ...