Quan ve Nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors, cantem ...

La gent que es lleva quan encara és de nit ignora que el món recomença cada matí per la seva virtut, que el sofriment l'agermana amb mil...

Cal escriure la vida en net, amb una lletra clara que justifiqui el goig i l'esperança dels escollits per estimar i comprendre. Miquel M...

La pau és un espai tendríssim que es guanya, prou que ho saps, en solitari, i es frueix amb el món per companyia. Miquel Martí i Pol. Pensam...

S'encalma el vent, també la mar s'encalma. Ara les barques van tornant a port i els pins s'adormen vora de les cales. Un mantell...

Deixeu-vos posseir lentament per la joia, com la nit per l'esforç ignorat de la llum, i descobrireu la bellesa inicial de les coses. Car...

Espessa i lluent, tothom se la menja, ai! a cremadent. En xicra o en tassa, prou que ho diu la gent, mai no n'hi ha massa. S'hi pode...

Aquest mes esclatant ens desespera així que un nuvolet li va al darrera, perquè pel juliol tothom confia que tindrà sol a dojo cada dia. Com...

Per la fira de Sant Ponç comprem mel i confitures i herbes collides al bosc que curen moltes malures. El maig és un mes molt dolç, tots els ...

Tot en l'amor s'emplena de sentit. La força renovada d'aquest cor tan malmenat per la vida, d'on surt sinó del seu immens ca...

L'ull endeví, color de poma al punt, ala d'ocell que cap vent no sosté, inventa gorgs amb un cel d'aigua al fons o segueix rutes...

Això passava a la tardor i els mots no delataven cap ruptura. No podia sinó fer una tarda benigna perquè cap gest no fos desmesurat o estèri...

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu ratlles de llum damunt la pell de l'aigua. Tot és misteri i claredat extrema. Torna Nadal i ...

Aquest mirall d'absències no diu tota la veritat. Per qualsevol escletxa del temps nou la llum esclata i al foc dels anys hi ha el gran ...

Més comprendràs com més els mots t'apropin a la vora del riu de tu mateix i sense por t'encaris amb la teva fluent realitat.        ...

Ha plogut molt. De tot arreu m'arriben sentors de terra molla.                                    Bec, golut, la llum esplendorosa del c...

De com s'aprèn ーi s'aprèn en silenciー, fem-ne si podem una síntesi clara. Ningú no posseeix la bellesa absoluta. D'aquest princi...

I plou sobre mullat, com de costum, mentre escandim versots mig oblidats, ara que l'any mostra la faç benigna i encenem teies a les ...

Ara és l'hora de dir que el poble persisteix en les cases bastides on no hi havia cases, en els arbres que creixen on no hi havia arb...

He heretat l'esperança dels avis i la paciència dels pares. I de tots dos els mots dels quals ara em serveixo per parlar-vos. M...