Sovint homes i coses perduren en la dura fixesa que ha llampegat un instant, intensa abans d'esvanir-se, en els sentits o bé en la ment....

Entre les cases on vivim hi ha forats de runa i de pols i ara, tenaçment resistents, a la paret mitgera es veuen papers i colors de les camb...

Metàfora sovintejada de la poesia és l'aigua, entre els grecs. L'obra entera de Maria Àngels Anglada, ençà del límit ineluctable,...

Camines pels carrers de la ciutat provant d'assaborir a fons la mica de temps de què t'has fet regal, avui que tot sembla més ne...

Com salten les maragdes del ventre de la terra, així, dona, present diví, l'esclat del riure saltà, s'envolà oc...

Comprendre el món, usar el foc o conèixer les passions el verd l'ocell o l'arbre, et sembla do d'un àngel o que et ve dels e...

Basta el dia a esvair el pertinaç somriure de la mort verda que ha foradat la nit. No juguis amb les paraules, segades i mòltes fins a ...

Aquest riu, aquests arbres, coses concretes entre el cel i tu. Ara hi ha això i no qualsevol riu, un arbre que no ho és, la vida o l'...

Un instant de tendresa, molt intens i sobtat com un xàfec, que t'agafa al bell mig del carrer i fa parar l'home enfeinat que ets...

Considera, m'ha dit, que avui és un dia de la teva vida i, atès que no saps pas quants en tindrà el teu temps, hauries de mirar de f...