On deu anar aquesta aigua tan clara, silenciosa, muntanyes avall? Potser hi ha algú que l'estima i l'espera amb llavi ardent sota un...

L es cireretes ja pengen de l'arbre com fanalets d'una festa major; enlluernats, els ocells hi fan via, enamorats d'aquell món d...

Quan el rossinyol es lleva,  l'alosa se'n va a dormir;  ell, de nit, canta a la lluna;   ella, al sol, de bon matí.  Les cançon...

Si al bosc tinguéssim set, quina font buscaríem? La de l'aigua més clara, més viva i més brillant. I de l'arbre fruiter, ...