Narcís fa mutis, a Queralbs. Vidre velat dels cotxes, que dormiten, abandonats en un racó de plaça. Tothom s'enfila al tren. Pel...

 Cada any, la terra, plena de l'amorosa càrrega dels gèrmens, passa del dolor mut  —el glaç, la boira— a l'alegria de la primavera. ...

Hort de les dàlies! Quan reprenem el pur diàleg amb l'alba, íntima i oculta, de nostre jo? Quan tornarem al clos original, intacte, al t...

La paraula refà un món perdut. Conjura ombres, ecos somorts, i els eleva a presència immediata. Tornen els cossos que estimàvem ーamb una llu...

Tot fou, al cor de la planúria, el somni d'una nit d'estiu. La dona, l'àlber, la cantúria de l'ocellada que hi fa niu... Nom...

Alt baluard dels somnis, casa. A la nit, en silenci, pujàvem al terrat, on jeien tristos cèrcols amb rovell, ferralla de vells jocs... Una ò...

Vent i silenci, al pla més alt; a la garriga, timó fragant. Carena incerta. I un viarany per on s'enfila l'últim ramat. Ma...

Anirem al tossal que domina la plana. El bosquet de garrics negreja, en la distància —com una viva tofa d'alzines turmentades. L...

Era, el teu cos, pedra del sol. Un doble espill, la lluna. La nit, un clam secret. I els braços, en la fosca, un canemàs...

Certesa de la pedra, a flor de mà! Escultura de l'ésser, moviment misteriós, toc de silenci: pura harmonia dels àtoms, ...

Món: terbolí d'imatges, rodó calidoscopi, entre el dia i la nit, el sol i l'ombra; l'atzar foll i la cega solitud punyent,...

Era un insòlit monument, en una vasta biblioteca, no gaire lluny del riu Vltava -amb la màgia fresca d'un mirall que multiplica f...

Com pues d'eriçó, sentíem l'afuada solitud de la nit. I, quan el déu solar escampa el do sagrat, a punta d'alba, ne...

                        A Esther Boix A la fageda els colors es barregen, quan cau la tarda. Els teus pinzells recullen, amb polsim ...

On és, el pur coneixement, la lliure gràcia del vol? Sota el cel vast de juliol, l'ànima un altre Món pressent. Cristall de l...

A la petita vila, sona el mormol de l'aigua, que recalca, amb bombolles, l'indefinit encant de les hores perdudes. Llambordes ...

Quan l'aire del matí, amb fresca mà, fa tremolar els geranis, al balcó, entreobert, quan la casa es desvetlla, a poc a poc, i el so...

La teva carn nua, caminal del goig! A la nit, trobàvem la lluna als llençols, i un manat d'espígol, al pentinador. Alenada tèbia, ...

L'espona d'un bancal era, al coster, una paret esbucada. I em punyia el silenci dels camps segats i el vol, alt i llunyà, d'u...