Tu i jo som dones d'heura. Embellim murs i tanques en establir diàleg. Som catifa de somnis, graons de sol, un vals d'arrels...

Al recer de les vostres pàgines existeixo. La ficció hi transita inabastable i malgrat tot hi soc. Qualsevol lletra, una de so...

La finestra es va obrir. Verd i blau. La Quimera va entrar-hi disfressada de ventet d'estiu. Els finestrals van batre a morts...

Balmar-se en el mirall obscur del mar quan jo hi nedo. El viarany per a retrobar-me. L'estela d'escuma per on avanço. La distància i...

El jardí ha trencat a riure amb tu i li han crescut, arreu, rialles. Rialles blaves, infinites com la teva alegria. D'aigua verd fosc co...

Soc la memòria del climateri de totes les dones. Declaro amb humilitat: cada gest és la petjada d'elles. Marta Pérez Sierra. M'he em...