No ens girem cap als llampecs dels suburbis per tots aquells carrers on el migdia fa molt més gran encara la misèria, més sords, més desates...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

Hui tornen ells, els nostres morts. Fan senyals amb les mans, passen d'un Grau a l'altre; fan més dura la falta, molt més fonda, més...

Allà on desconeixem no hi porta cap camí on l'herba creix i abriga la terra de les vores dels dos costats de l'ànima. Allà des d...

Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

En cada camp, al fons, sempre una casa; en cada casa, un arbre de morera; en la morera, un plec en la memòria; al mig de la memòria, un cuc ...

Lluny de terra els blaus guien la proa a l'infinit, el vol nou de les ales a l'esfera del cel. Cap dels rumbs ens indica els ...

Davant: la nit i tota una ciutat abastable, per uns moments compresa, i a la mida de tanta veritat finalment ara oberta als nostres peus...

Que travessa les ones - ales de mar i vent en el flux de la vida, des del fons cap al ras, des de fora a dins, carena entre els corren...

Fa temps, l'amiga i poeta Teresa Pascual em va fer notar que alguns dels meus llibres s'inicien amb un poema on es tracta d'u...

                              Per a Teresa Pascual Ben endins de l'amor, ben endins de la mort, sols hi ha una paraula. I és t...