Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

Quines arrels, quina fe atemporània fan que m'uneixi a un indret desconegut. Panxa d'una ciutat, mà d'un carrer, cames d...

Els rituals són la vida i la mort dels pobles, l'aire que els obre els pulmons, també el que els dona duresa de pedra. M'agraden...

La mà d'avui, d'ahir, com un petit retaule, i en la pell del requadre en la ema vulnerable el burí dels teus dits esculpint-hi...

Quan s'enderroca la bastida i en braços de la solitud reposes. Quan navegues dins les llegendes i vius sota l'ombra èbria del cr...

Teu és el lloc que et senyala el cor. Més tard o més d'hora el podràs conèixer. Amb la saliva viva del record, el pol·len del seu pe...