Tres o quatre colors es planten davant meu al ras de terra, sense cap altre propòsit, ni ordre ni acció aparent, que aquest de plantar-se. E...

Com una carpa de circ, el Montseny blau sobre el cel rogenc i la boirada, solca el Tordera i amb la vela empeny els ormeigs de Montnegre i l...

Les paraules per on passo, les que ara em llegiu, aquelles per on us faig passar, les paraules on soc per qui m'hi cerqui, la paraula de...

Ho tinc observat. Si entro al bosc i hi aboco un perfum de públic, el bruc és l'arbust que menys s'hi complau, el que menys s...

Fer murgonar un text. Això és, colgar-ne un sarment de ratlla per fer-ne un text nou. I sí, així que ho fem, el paper s'enfosqueix de...

Friedrich, abans de posar-se a pintar, tancava els ulls. Aquest gruix verd d'oratge, amb sons de toponímia al joncar, que s'apro...

Si poguéssim guardar físicament a la memòria el que hem vist, un cop seques, aquestes vistes, esmicolades, polvoritzades, foren uns ...

Al Maresme s'anomena vent de frau el vent petit i divers que cada rial enrosa. Generalment durant la nit i la matinada, la rosa d...

¿Com s'ho fa la terra per semblar-nos sempre nova, per no parar de semblar-nos-ho? El món és més jove que jo , diu Carles Riba. ¿Qu...

L'obra posa les mans dins l'autor i n'extreu el que l'autor hi tingui.  La sensació de sentir-se acariciat per dintre d...