Vull ye-ye. S'acaba la tinta. Podré oblidar les grans veritats? Què faríem sense signes d'interrogació? Aleshores potser deixaria d...

Llarg aprenentatge, el del cinisme. Qualsevol fe et pagarà amb fred, i l'hivern és llarg, dura massa. Viuràs tot el que cal per veure co...

 And if thou wilt, remember, And if thou wilt, forget.                   Christina Rossetti CUCS Et diran que no els agraden els llibres que...

Hauria valgut més que no hagués estat primavera. Sempre perlejaran els meus ulls al teu record... No sé si vaig saber massa bé com eres. Els...

No la van advertir que era una carrera d'alt risc. Dichoso el árbol ... Sense & Sensibility . Va ser breu com un poema insuperable. ...

Dormia amb ulleres.               Llegia molts somnis. De: Qui té por de T. S. Eliot? Marta Pessarrodona. A favor nostre . 2019 Antologia i ...

Som prop i tan lluny. Les bignònies, potser fugaces, em sorprenen a cada passa. No t'he oblidat, a desgrat que han passat tants i tants ...

                               Però per a tu no són fosques les tenebres,                                                  la nit t'és t...

Sabia que vosaltres podíeu, malgrat moltes coses, explicar-nos sempre fragments d'allò que volíem. Sabia que vosaltres sabíeu...

Estimo la ciutat perquè estimant sempre, per sempre més, s'hi guanya. Ploro per algunes cantonades, per les víctimes de l'holo...

Feliç qui sap desitjar un cos amb l'ànsia que t'ofreno. Feliç qui sap escriure sempre -i seduir en escriure'l- com al pri...

Les converses han de ser brillants, les trucades de telèfon, un fax... Hi ha, però, una fatal incapacitat per donar el nom de les co...

Dormia amb ulleres. Llegia molts somnis. D' Homenatge a Walter Benjamin , 1989 Marta Pessarrodona, dins, Poesia i + 2008 : de...

Els cels, fa dies, cada matí es lleven amb uns decorats dramàtics, mentre, el groc inicia un flirteig amb l'ocre i els verds fan de ...

Al principi hi havia la Paraula Sant Joan 1:1 Tal com va dir el prevere de les Mallorques: guaita l’horitzó de les coses futures. Enll...

Vaig a la papereria, a cal Gorina, cada dia. Pels racons ploro l'absència dels meus pares mentre escric coses inaudites. Quan el c...

Si jo parlés totes les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués amor... (Corintis, 1.13 ;1) Ara, que ja no parles la nostra l...

            A Carles Riba, en homenatge No sé si amb un déu advers vaig començar d'escriure... (No sé si roman pols encara en e...

Als anys seixanta, però, en les nostres tertúlies del meu Bloomsbury local, la Paulina era una conversadora intel·ligent, culta, ocurrent, ...

Potser tornarem al llapis, sense veure de l'altra Roma les acaballes de nou imperi. La roda de Duchamp serà quadrada, i una posse...