A Maria-Mercè Marçal Com un tempestuós mirall en gris que es trenca en mil bocins de llums rebels la mar qu...

Versos amb polpa de capvespre. Enyor de violins cecs Per les nues voreres Si mai no pels carrers. De sobte la pols d'una tonada. El folr...

No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no...

A la plaça de Làrissa, tot sol en un cafè —Bello Brazil— m'assec. Mire la gent: passegen en comboi, viuen l'instant, agraïts de teni...

Quin goig antic, déu meu, badar una magrana, despullar-la de vels i menjar-se gra a gra tot el sol de l'Egeu. Quin plaer fresc, amics, a...

                                    A Melània Vas venir del voler, fruit de l'amor que natura no havia fet possible. Vas arribar a...

«Sàpies fer bell el que tens davant teu i el que tens et serà just el que et cal.» Això m'ha dit en somnis una veu. He despertat. Da...

Ben protegits encara per la son, covats entre silencis d'hivernacle, plançons, neguits, anhels i tant demà a punt d'obrir els ul...

Tragí de vents que van i venen d'un palau gris, ens pengen, amb claus de cel, un somni vell a cada finestró. Noms d'una antiga a...

Hi ha instants, breus i càlids, en què una lucidesa transparent com el vidre de l'aire et clavilla la pell i les cèl·lules amb carí...

D'aquest balcó al d'enfront, distància entre dos ulls -capvespre a la tardor-, grocs i vermells hi cruixen. Quin gust de pastetes...

Sentir el verd perfum d'un hivern calm, les flors del gel emblanquinant els cims, la transparent certesa del mar prop. Sentir... ...

M'aboque a tu, vall dels somnis i els deliris, indret de tots els temps, per tal que m'aconhortes. Vull que em dones el que tu ...

La mar, la mar, la mar... La mar són emes infinites com mamelletes de ritmes sensuals, una a redona i planetària que ens acull en la seu...

En els somnis joves, Grècia era la mar desitjada de llum, de goig salat. Eren parets de calç rient d'estiu i un cel tot blau...

L'amor és un costum ben educat com rentar-se les dents cada matí que necessari ens han, i ens hem, creat i venç la solitud en pr...