El dol  -d'una sala a l'altra- reptant cridaner: les serps no tornen antigues. El sacrifici concentrat al pedestal: roig            ...

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

No ploris pus. Ta mare s'ha llançat al riu per veure si els peixos tenen ombra dins les profunditats de la mar. No ploris. Ta mare s...

Ajunta les mans, avui cantarem una cançó.                           Vindrà la mort                            i no et trobarà. Ajunta l...

La pressió  dels peus contra la terra. Vertical la pau dels vius rememora els morts. Regalima la natura fins a desflorar-se i entre les arre...

Era un altre món on les llàgrimes no existien i tot ja estava dit. No quedaven trinxeres de resistència. Feia segles que el verd havia escla...