Cim que et perds en les boires del Pirineu, rosa mística oberta sota la Creu, himne de veus heroiques, perfum d'abril. El més gran dels ...

                                                         Amb Xenòfanes I veiem que s'ajoca el Pirineu, com una ocella enorme; i, d...

La nit se'n va i es fonen les estrelles a poc a poc, cada una al seu albir. La lluna es pon per coll de Finestrelles, és hora de ...

Pàtria, et donà ses ales la victòria; com un sol d'or ton astre es va llevant; llança a ponent lo carro de ta glòria; puix Déu t...

Puix Senyora anomenada de Montgarre ser voleu, siau-nos sempre advocada reina del mont Pirineu. Fragment extret del llibre: ...

Li fa veure Boí, eixa flor que es bada d'un caos de granit en les entranyes, i d'aqueix bosc de puigs, ombres estranyes, l...

Somrigué la muntanya engallardida com si estrenàs son verdejant mantell; mostrà's com núvia de joiells guarnida; i de ses mil c...

Vaig néixer en un pis de l'esquerra de l'Eixample barceloní, coincidint, cronològicament, amb l'adveniment de la República i l...