Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

Els qui vindran, temps a venir veuran un dia el que veig ara: La neu com brilla al dematí, la neu deserta de la tarda. Gota sorgida del mira...

Els cants d'ocells, d'un branc a l'altre apariats, assagen una viva sonatina Els cants d'ocells són molts i variats al mes d...

Els meus records s'han esvanit. A la tardor la vinya s'enrogia i la perla del dia ja reposa en les ombres de la nit. El pensament qu...

La mateixa aigua forma la ribera. El meu amor és com un riu distret. En els camps de blat de moro, el pardalet dirà ma glòria fugissera. El ...

No val d'escriure aquí rosa i viola, i maduixeta i cirerola. Tanta flor no clareja en el teu cant. Les Muses mai t'ajudaran, si no d...

Jo som només un gra perdut dins l'era. No sé el que vol de mi aquesta blavor ni el que vol de l'ocell que té el color verd de la...

Blancvestida, l'aurora enamorada sembla que fa memòria de la nit. Sa cabellera és fosca. Sa mirada amaga un pensament indefinit. A...

Cerdanya, qui l'ha vista i la veurà? En el cel llis la serra d'un blau malva. Or destenyit de segle camps enllà i dins les valls...

En el raconet del teu hort collim les darreres mimoses; el març tot vestit de raigs d'or ens fa l'oferta de ses roses. En el t...

A l'hora fresca del matí, a ran de finestra posada, l'oreneta prima ha de dir: la primavera és arribada. La neu hivernenca s...

Matí de novembre, ja vols esfullar      l'arbreda sagrada. Oh veu primitiva, aflebida veu      de la comalada, somni d'un pasto...

Absència del camí de primavera. Corba del riu que dalla sempre el vent. Davalla l’olivar fins al torrent I la torre al damunt s’està...

Com Sandro Botticel·li soviny representava la gentil Primavera amb vestit ramejat,             i el seu ritme enyorat, prop del torange...

Desfés ton llençol, pluja beneïda. Vessa ton misteri, vessa ta frescor: Al boscam onbrívol, torna-li la vida, i sigues mestressa de tot ...

I les violes, tan cantades pels poetes, pels més joves i humils, qui les oblidarà? Feliç qui al senderol, bosc endins, pot lligar d...

Tu has fet mullades d'alba i de blancura,       tanta olivera resplendir, tan amorosa és ta paraula i pura,       en la remo...

A la vall closa del poeta, de matinada hi canta el vent, i entre les pedres, la fonteta, amb un delit inconscient. Allà, quin bàlsa...

Tan clar tenia el braç quan, riallera, donava el pa, l'aigua o la sal, que hom pensava en la neu de la gelera. Son pas era una dans...

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar el bàlsam de la branca tenebrosa, novembre, a la finestra pots mirar! El cel és com un vidr...