Cap vers no em pertany, tan sols aquesta fam d'escriure mots que pretenen ser tendres, nascuts entre la roca i l'asfalt, ablanits...

Sovint somio els fills que no he tingut i em prenen per la mà fins a les portes d'un laberint perdut de fulles mortes i brollador es...

Omplo els dies de futur i perspectiva, de vertigen conreat al caire de l'abisme dels teus ulls. No deixis mai de mirar-me,    ...

L'emoció es fa nus a la gola. No sóc a temps de dir-te i els mots m'esclaten a dins. La veu, rugosa, escup metralla de llet...