Plaer de viure, d'estar asseguda i contemplar com cau la tarda. Tarda d'un gris i lluminós ara que el dia s'allarga. I ...

Despertat per una papallona somies roses de foc et durà el matí les fulles de les roses signes de llum Albert Ràfols-Casamada. El color de l...

es confonen els termes de la vida i la mort, s'anul·len diferències, predomina una joia prenyada de reserves. El paisatge s'estén al...

Soc un miracle de la natura ningú m'atura Soc una bèstia soc la modèstia Vinc amb els gossos toco les plantes soc com d'abantes Just...

No hi ha societat sense poesia, però la societat no es pot realitzar mai com a poesia, no és mai poètica. A vegades els dos termes aspir...

A ca nostra érem pobres però no ens faltaren mai els llibres. Ni el menjar. Biel Mesquida , dins, Palafolls paraules prenyades . ...

després del salt i el brusc contacte de l'onada mirar el camí que es fon entre clamors confuses tornar al jardí on l'aire...

Música                   Gotes Mòbil pentinat     d'aigua Al cor                 reflexos Felícia Fuster.  Postals no ...

Desembre fosc estreny els punys arbre tallat pedra callada floreix argent la tramuntana. Albert Ràfols Casamada, din...

Vindrà un dia en què la veu ja no tindrà aquell to de tristesa i recança ni les paraules que direm: abans nosaltres no sempre oi cap ...

arbres d'un verd de llum          gesticulant        sota els núvols Albert Ràfols-Casamada.  Hoste del dia , 1994

Vertiginosament es desplega el paisatge papers ja com ocells nuvolades d'un blau que sols la tarda aguanta veloç i somnolent claro...

Miralls i núvols al gris del cel i al gris del mar El fum i les sirenes i el fosc dibuix dels estibadors del moll Les grues mouen ...

El poema és el traç que queda en l'aire El traç de la palmera i la veu de les fulles L'aire mou el poema Hi ha cicat...

L'art només interessa, surt del propi clos, quan és expressió d'una poètica personal. Poètica personal que es produeix sempre ...

Calaixeres amb sucre per calaixos, cadires, la sang dels homes, la veu, els trens roents de velocitat i ferro, les llargues setman...

Fins a la punta de la rel més cremada Blaus d'aigua dolça El foc t'esquinça Quietament et vetlla la neu dels segles Vertica...

Brunzir metàl·lic Huracans d'aluminis El cel m'inscriuen Viure    Amb la fuga l'allau del tren que vola Arrels desfetes ...

Hi ha un temps callat en què les fulles neixen la finestra és un mirall on et transformes en núvol un espai contingut en un altre el so ...

perduts per un terreny inhòspit retrobats al clar del dia bategant a les portes del misteri on l'amor es fon entre boires c...