I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

Amor, el bosc no canta: en un moment, s'han deturat les pedres a escoltar-nos. Són els teus mots les dolces portalades d'un temple o...

Quan arribes a casa amb la cara cansada i t'asseus a sopar perforant les notícies preocupat a saber com serà la setmana (no saps la prim...

I Sobre la gropa d'un cavall de pell rosa avança l'ambre de la vostra infantesa cap als flancs de la terra. II Llum de llimona, mati...

Brolla l'aigua i és de l'aigua Brolla la sang i és de la sang Brolla la veu i ja no és ella.                        Era la pedra i a...

Replegat en la pols com una fusta vella, l'ocell que vola sol bat fortament les ales: per què el seu cant degut és un filet de sang i l...

Susanna Rafart. Dies d'agost : notes i dies de terres properes .  2017

Miro la tela en blanc, no hi ha punt més exacte al meu planeta: per ell han envellit sextants i brúixoles, rutes i llocs, les formes del...

La neu cobreix el circ dels segles. Els nans fa temps que es mengen les paraules i els tigres van morir d'assalts ardents. Només le...

... Els teus poemes són instants, i l'un rere l'altre s'encadenen com baules que ens rellisquen suaument de les mans i que ...

No et diré, pel teu art, d'on han sorgit els arbres que s'avancen com les gralles als teus anys. Aquí tens la mandràgora i la r...

Com un talaiot, t'espero al final de la platja. Jugues amb sorres terbolenques molt lluny de mi. Penso en les tines amollides d'ol...

La polpa de l'estiu, les pollancredes, la pluja compartida dels estams, les veus de la bondat a les palpentes de tanta llum com il·l...

Voldràs la rosa? I quina rosa? Cerco la flor en  el territori urgent del meu exili. Amb una gúbia d'arç arrenco pètals del linòleum de...

El vent damunt la pell Montserrat Abelló Amor d'hivern Peixos de nit recorden que és novembre i que l'aigua s'escola vessan...

Vida crescuda en l'onada perenne que torna a la platja i no recorda l'afrau on, en la fosca, ha nascut: mot deturat un instant,...

Flama deguda a l'aire que compta cada espera. Arran d'embocadura, abelles mortes, còdols colgats i un far meditatiu, algunes c...

Arrela al llibre fúlgid on és la llum més llum. Veda l'espai un àlber i el clos de la vedruna. Vespreja i és pel vesc que has atur...

Desar la llum com una tela antiga amb el paper que calla en el calaix i obrir la veta de paraules certes entre panteres negres com un pun...

Una faula necessita la seva extensió. Potser és per això que tan al nord de Grècia, s'acreixen les glicines parasitant xiprers. Flors ...